“Jo no crec que l’escriptor porti cap missatge personal exclusiu. Aquesta és l’última forma del romanticisme literari –la més pretensiosa i pueril que el romanticisme literari ha produït. El que jo crec, per contra, és que l’escriptor té una responsabilitat total devant de l’època que li ha tocat viure. La primera obligación d’un escriptor és observar, relatar, manifestar l’època en qué es troba. Això és infinitamente més important que les inútils i estèrils temptatives per a arribar a una originalitat salvatge i primigènia. La literatura és el réflex d’una societat determinada en un determinat momento. L’axioma –vàlid des dels temps més reculats- és de De Sanctis, i jo modestamente el comparteixo”.
Prólogo de La vida amarga, Josep Pla.